En la nostra preparació com a entrenadors sovint centrem el focus d'atenció en els aspectes purament esportius i d'aquesta manera les bases de l'entrenament o la tàctica, per exemple, absorbeixen més el nostre temps d'estudi i/o dedicació. Per això pot passar que en altres aspectes no hi pensem tant. En aquesta ocasió, us proposo llegir sobre alguns d'aquests aspectes més "aparcats", aspectes de la personalitat de l'entrenador de futbol, que tenen més importància de la que normalment els donem.

Vull començar fent esment a una conferència a l'INEFC de Barcelona l'any 2005 del professor Santiago Coca ¹ on explicava als que hi erem presents la direcció d'un equip de futbol com una qüestió d'ètica:

Això vol dir que l'entrenador ha de veure aquest equip de futbolistes com un equip de persones, de les quals ha de potenciar la seva llibertat d'acció esportiva. Per tant, l'ètica és un element humanitzador del futbol. I aquest element es sosté en 4 pilars:

1. Joc net
2. Respecte
3. Estar a gust, desenvolupar una activitat gratificant.
4. Elecció constant que ens obliga a repensar totes les accions.

D'aquests quatre en desenvoluparé els dos primers com a més rellevants pel tema que ens ocupa.

Joc net

Per Coca joc net vol dir absència de violència, absència de racisme, absència de xenofòbia, però, a més, vol dir responsabilitat. Cada un, primer l'entrenador i després els jugadors un per un, han d'assumir sense excuses el resultat de les seves accions esportives. I es pregunten el perquè davant un error, un fracàs o una derrota. Excusar-se, per tant, no és ètic. Assumir sense excuses demostra un creixement ètic i de maduresa.

I afegeix Coca que a més de responsabilitat, l'entrenador també ha de tenir una exigència: que el deixin treballar sense rebre pressions de cap tipus per part de ningú a l'hora de prendre decisions. Ha de reclamar llibertat de decisió. Aquesta llibertat també ha d'existir per als jugadors. Si l'entrenador demana llibertat per fer el seu treball també ha de confiar en el treball dels seus jugadors. Ha de donar-los confiança. És la diferència entre entrenar robots i persones.

En el cas dels nens, no s'ha de tallar la seva espontaneïtat. L'entrenador els ha de proposar reflexions i deixar que ells pensin i resolguin per si mateixos. Evidentment l'entrenador els ha de donar normes i reglaments. Ha d'haver un equilibri.

Un nen jugador robot serà un adult jugador robot i donarà respostes repetitives, fruit d'un ensenyament còmode, en lloc de respostes originals.

Aquest aspecte és molt important que un entrenador d'etapes formatives el porti de sèrie, i si no, que l'absorveixi immediatament.

Respecte

Una de les primeres coses que necessita el tècnic per treballar amb l'equip és guanyar-se el respecte dels seus jugadors.

Per començar l'entrenador ha de respectar els seus jugadors:

Coca explicà que l'entrenador ha d'entendre que els jugadors que formen el seu equip són persones diferents. Què ha de fer l'entrenador amb aquestes diferències, anul·lar-les o potenciar-les? Anul·lar les diferències entre els jugadors porta a un pensament únic i això ens fa tornar als robots. Per tant, l'entrenador ha de potenciar les diferències i integrar-les totes a l'equip. Tothom té dret a ser diferent i a triomfar personalment, sense menyscabar l'èxit de l'equip. Per exemple, en un equip hi ha grups, i cada grup té una concepció de la vida i del futbol diferent. No es pot obligar tothom a pensar igual. I dins d'aquests grups hi ha líders, que sovint no son els capitans de l'equip. Hi ha líders, per exemple, que són jugadors suplents. Tots aquests líders ajuden a mantenir l'equilibri en el vestidor.

Un cop clar aquest punt d'inici, què cal tenir per aconseguir que els jugadors responguin amb la mateixa moneda?

Per aconseguir el respecte dels jugadors, el Dr.Halliwell proposa en el seu article La motivació en els esports d'equip ³ una sèrie de factors que cal que l'entrenador tingui. D'aquesta sèrie de 20 he triat els 16 següents:

• experiència prèvia com a jugador i èxit.
• experiència prèvia com a entrenador i èxit.
• bona imatge: en vestir, forma física, educació, puntualitat, eficiència.
• bona organització del treball.
• bon comunicador: saber parlar i saber escoltar.
• disponibilitat: tenir sempre temps per al jugador.
• demostrar coneixements del joc.
• habilitat per ensenyar.
• motivació alta: compromís, implicació.
• ser positiu: ànim, optimisme, elogis i reforços positius.
• bona direcció des de la banqueta: analitzar i reaccionar, fent les variacions oportunes, segons la marxa del partit.
• capacitat de lideratge en el vestidor i en el partit.
• auto-control: control de les pròpies emocions, mantenint la calma.
• desig de millorar: estudi, autoavaluació.
• acceptar suggeriments de jugadors i ajudants.
• interès per tots els jugadors com persones.

Tot i que els dos primers no sempre es poden tenir, la resta sí els considero imprescindibles.

El respecte també ha d'existir cap als àrbitres, persones necessàries les quals s'equivoquen com tothom. L'entrenador no ha de buscar en ells excuses. Cal ser exemple per als jugadors.

De fet, el respecte s'ha de tenir per tothom, començant per un mateix.

El tercer aspecte rellevant que tractaré en aquest article fa referència a les aptituds comunicatives del tècnic i de com autoevaluar-les

Un dels factors determinants per al tècnic per poder assolir el respecte dels seus jugadors que he citat anteriorment és ser un bon comunicador. L'èxit d'un entrenador dependrà molt de la seva capacitat per comunicar amb efectivitat. Així doncs, primer veurem alguns aspectes de la comunicació a tenir en compte.En segon lloc, veurem aptituds comunicatives que hem de conèixer i desenvolupar, i, en tercer, com les hem d'avaluar.

Finalment, veurem alguns exemples de situacions.

Aspectes de la comunicació a tenir en compte:

• La comunicació consisteix tant en transmetre missatges com en rebre'ls.
• La comunicació inclou tant missatges verbals com no verbals.
• La comunicació es compon de dos parts: contingut i emoció.
• La comunicació pot ser inefectiva per error de l'emisor, del receptor o dels dos alhora, o pot ser inefectiva per les condicions en les quals es produeix.

Aptituds comunicatives que hem de conèixer i desenvolupar:

• La credibilitat. Ser cregut quan un comunica.
• L'enfocament positiu. Comunicar missatges positius preferentment.
• La riquesa d'informació. Comunicar missatges amb informació suficient o abundant.
• La coherència. Comunicar amb coherència.
• L'escolta. Saber escoltar quan ens han de comunicar quelcom.
• La comunicació no verbal.
• La claredat. Comunicar missatges senzills i fàcilment comprensibles.
• El reforç. Comunicar missatges que reforcin el comportament en el moment correcte.