logo Entrenant Futbol
Disseny de jocs en espais reduïts

Els jocs aplicats en espais reduïts són una eina fonamental de l'entrenador de futbol per treballar amb els seus jugadors conceptes que ell vulgui veure després reflectits en el joc de l'equip.

Les situacions reduïdes de competició i joc creen situacions d'ensenyament amb objectius alhora tècnics, tàctics individuals i col·lectius i físics
(Fradua, L. i Figueroa, J.A., 1995) 1

En aquest article faig una proposta per dissenyar aquestes activitats segons la finalitat que interessi, valorant diferents aspectes que cal tenir en compte en el disseny.

Aspectes a tenir en compte (sempre subjectes a la finalitat o objectiu que volem assolir):

- L'organització de l'espai

La mida de l'àrea de treball ha de permetre una participació regular de tots els jugadors que intervenen en el joc i també ha d'afavorir un ritme alt en el joc. Per això cal que dissenyem l'activitat en un espai no gaire gran. Per exemple, 20 metres per 15, o bé 30 metres per 20, són mesures normals i habituals per aquestes activitats.

Un dels aspectes a considerar és l'inclusió en el disseny del joc de zones finals, laterals o centrals amb rols, normes o restriccions pròpies. Per exemple, incloure una zona lateral en cada costat, de pas obligat com a condició prèvia a fer gol, permet treballar d'una manera bàsica el concepte d'amplitud:

zones marcades al camp

L'àrea de treball i les zones que inclogui s'han de marcar, per mitjà de cons i altres útils, d'una manera clara i diferenciada, que permeti als jugadors identificar-les ràpidament.

- Els jugadors

El nombre de jugadors total no ha de ser gaire alt, per permetre la participació regular de tots ells, punt que hem esmentat abans. Ens podem moure en un interval d'entre 6 i 12 jugadors, tenint en compte l'espai que anem a usar.

Hi ha una sèrie de variables que hem de tenir presents a l'hora de dissenyar el joc:

a. superioritat numèrica. Un equip disposa amb un o més jugadors que l'altre, per afavorir el joc en possessió de pilota.

b. inferioritat numèrica. Un equip compta amb un o més jugadors de menys. Això permet incrementar la dificultat de treball, normalment en activitats relacionades amb el joc defensiu.

c. jugadors neutrals (comodins). La inclusió de jugadors que participen sempre amb l'equip posseïdor pot servir per que els jugadors (i l'equip) adquireixin hàbits com, seguint l'exemple que mostra el gràfic anterior, dirigir el joc cap a les bandes.

Els jugadors neutrals s'han de diferenciar dels dels dos equips.

d. jugador neutral playmaker. Podem afegir un jugador comodí que es mogui pel centre, que jugui amb dos o tres tocs màxim i amb l'ordre de facilitar el ritme de joc i la progressió a l'equip posseïdor.

e. porters. En els jocs aplicats sempre ha d'haver porteries, que poden ser de diferents tipus com explica el punt següent, però hi ha jocs en que no hi ha porters. Afegir porters fa que el joc s'apropi més a la realitat i és més motivant per a tots.

- Les porteries

Podem dissenyar jocs en els quals les porteries s'adaptin a la finalitat que busquem. Cal tenir en compte algunes variables:

Mida. Les porteries poden ser les reglamentàries (F11, F7) o d'altres més petites si es disposa d'elles, o d'altres fetes amb piques o cons. La porteria també pot ser una zona marcada on s'arribi amb pilota controlada, o un espai més ampli, delimitat amb cons.

Característiques pròpies. Per exemple, porteries fetes amb cons en les quals pots anotar pels dos costats, o pels tres si la fas triangular.

Situació. On posis les porteries et pot ajudar a assolir l'objectiu del joc. Per exemple, en un fons s'anota en la porteria normal i en l'altre s'anota en dues porteries petites, una en cada costat, dirigint d'aquesta manera el joc cap a les bandes.

- Els gols

Els jocs solen tenir una sèrie de normes o restriccions els quals en determinats moments podrien ser poc atractius per als jugadors. Per això, introduir modificacions en l'anotació de gols que resultin motivants és una bona solució. Exemples d'això són: val doble un gol que es faci amb la cama no dominant, amb el cap, fet de volea, fet després d'una centrada enrere...

Respecte a les normes o restriccions els gols poden produïr-se després d'una sèrie de passades consecutives, per exemple, o amb la prèvia execució d'una condició tècnica determinada

- Les normes

Primer de tot, no hauriem de posar més de dues o tres per no crear confusió ni pèrdua de motivació en els jugadors.

En segon lloc, hem de posar normes que siguin conseqüents amb l'objectiu o contingut que volem treballar. Per exemple, si volem treballar la velocitat en el joc, recomanarem un nombre de tocs màxim de dos o tres. No els fixarem, perquè això va en contra de la creativitat i no és una cosa natural del joc. O, un altre exemple, si volem treballar centrada i rematada, fixarem que com a condició prèvia a fer gol, s'haurà de passar a un jugador comodí lateral. Com a complement, i recordant l'apartat anterior, podem fixar que el gol fet de cap valgui doble.

Finalitat del joc

Allò que volem que el jugador i l'equip adquireixin i desenvolupin en joc en el futur serà la finalitat de l'activitat i prendrà la forma d'un principi o fonament del futbol.

Evidentment, en un mateix joc es treballen sovint més d'un principi o fonament, però nosaltres hem de posar èmfasi en un de sol o màxim en dos. Això ens facilitarà la feina d'anàlisi del desenvolupament de l'activitat i també la feina d'avaluar-la quan aquesta acabi, de manera que serà més fàcil comprovar si hem assolit l'objectiu o no. Per tant, a l'hora de dissenyar una activitat d'aquest tipus, escollirem un sol principi o fonament del futbol, com, per exemple, l'amplitud d'atac.

És molt important que el tècnic tingui la qualitat de centrar-se en observar si hi ha una transferència entre l'objectiu que vol assolir i el desenvolupament de l'activitat que ha programat per assolir-lo. Seguint l'exemple anterior, l'objectiu podria ser: adquirir l'hàbit de buscar l'amplitud en el joc d'atac. El tècnic haurà d'observar llavors si l'activitat que ha preparat funciona per assolir aquest objectiu. Sovint, els tècnics perdem aquest fil, el que realment interessa, per distreure'ns amb correccions de gestos tècnics, per exemple. O, senzillament, només ens importa que els jugadors facin una despesa física amb pilota.