Aquesta transferència que busquem tindrà com a vehicle principal la solució de situacions de joc per part dels jugadors, situacions es corresponen amb el principi o fonament que hem escollit de manera prèvia com a objectiu.
La psicologia del comportament ensenya que l'esportista aprèn millor allò que ell mateix ha experimentat
(Horst Wein, 1995) 2
S'ha d'entendre aquesta activitat, per tant, com una eina ideal per nodrir el jugador de comprensió del futbol, del joc, per aconseguir potenciar la seva intel·ligència. I per fer-ho, el tècnic ha de donar l'orientació correcta a l'activitat facilitant les situacions corresponents i observar que es desenvolupen correctament, és a dir, que compleixen amb l'objectiu.
He parlat al començament d'aquesta part de l'article de principis i fonaments del futbol. Quan dissenyem aquest tipus d'activitats començarem escollint-ne un per a cada joc, d'entre una petita selecció: els que considerem més importants. Després, anirem incorporant d'altres conforme els jugadors i l'equip van progressant en el coneixement del joc. Pel que fa a aquesta petita selecció, cadascú ha de fer la seva tria (en la bibliografia trobareu on buscar). Jo us proposo aquesta com a exemple:
2 globals: tots ataquen i tots defensen, agressivitat constant.
5 en atac: amplitud, profunditat, recolzament, desmarcatge, velocitat en el joc.
5 en defensa: amplitud, profunditat, marcatge, cobertura i permuta.
Condicions en que s'ha de desenvolupar la pràctica del joc
L'elecció d'un principi o fonament i la correspondència correcta de les situacions del joc i dels aspectes a tenir en compte que el tècnic adopti no garanteixen encara la transferència entre l'objectiu (el principi o fonament) i el desenvolupament de l'activitat. Cal que es donin en aquest desenvolupament unes condicions favorables.
La motivació i la intensitat, com a condicions més importants, les ha de cuidar el tècnic per tal que adoptin aquesta qualitat de favorable.
El tècnic ha de considerar la motivació de cada jugador i l'ambient total. Cada jugador hauria de poder trobar-se en més d'una ocasió dins les situacions de joc plantejades i solucionar-les, de manera que es pugui produir la transferència amb l'objectiu. Per tant, ha d'haver, abans de començar, unes indicacions individualitzades i unes per al conjunt que siguin altament motivadores i sempre amb presència de l'objectiu que volem assolir.
La intensitat amb la qual es treballi decidirà si una activitat ben organitzada té èxit o fracassa. El tècnic ha marcar una intensitat que es correspongui amb el joc real i tenir cura de mantenir-la amb la seva actuació mentre es desenvolupa l'activitat, amb expressions d'ànim, de reconeixement i correccions (les imprescindibles per la dinàmica del joc).
Exemples
Exemple 1. 3x3 amb porters i 2 comodins laterals pel joc de cap
En un espai de 20x15 amb 2 porteries, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un, més 2 porters i 2 comodins (1 a cada costat).
El joc es desenvolupa amb passades fetes amb les mans entre els posseïdors, amb la col·laboració dels comodins, i l'objectiu d'obtenir un gol fet d'una rematada de cap.
Després de cada gol es pot canviar els comodins, o bé passat un temps.
norma: no es pot córrer amb la pilota a les mans.
Aquest senzill joc ens permet treballar la iniciació a la rematada de cap amb una sèrie d'avantatges sobre una activitat més analítica: primer, els jugadors treballen d'una manera més propera al joc real; segon, els jugadors treballen en un ambient competitiu i lúdic al mateix temps; i tercer, molt important, facilita la transferència entre el desenvolupament de l'activitat i l'objectiu que volem assolir a través de la solució de situacions de joc per part dels jugadors.
Exemple 2. 3x3 amb 4 porteries
En un espai de 15x15 amb 4 porteries de 4 metres cada una, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un.
El joc es desenvolupa per fases: En la primera, es juga a conservar la possessió de la pilota. En la segona, es pot obtenir un gol conduint la pilota a través de qualsevol de les porteries després d'haver-la tocat els tres jugadors de l'equip. En la tercera, es pot obtenir un gol després d'un control orientat en qualsevol de les porteries.
En les fases 2 i 3, l'equip que primer arribi a 5 gols guanya.
norma: l'equip que marca reinicia el joc.
Aquest joc il·lustra amb claredat tot el que s'ha exposat en les parts I i II d'aquest article: àrea de treball i nombre de jugadors reduïts, els quals permeten (i potencien) una participació alta de tots; característiques de les porteries (nombre, mida i situació) que ajuden al desenvolupament de l'activitat, gols subjectes a una norma...
La finalitat o objectiu del joc ha de prendre la forma d'un fonament o principi. En aquest joc serien: el desmarcatge pel recolzament (tàctic) i el control orientat i la passada (tècnic). I aquest joc, repetint el que hem dit en l'exemple 1, facilita la transferència entre el desenvolupament de l'activitat i aquest objectiu que volem assolir a través de la solució de situacions de joc per part dels jugadors.
Exemple 3. 3x3 amb porters i 2 comodins laterals
En un espai de 20x15 amb 2 porteries, juguen 2 equips de 3 jugadors cada un, més 2 porters i 2 comodins (1 a cada costat).
El joc es desenvolupa amb l'objectiu de fer gol amb la col·laboració dels comodins.
Després de cada gol es pot canviar els comodins, o bé passat un temps.
norma: per fer gol és necessari que els dos comodins hagin tocat la pilota en la mateixa possessió. Entre comodins no es pot produir cap passada.
Aquest joc, que és una progressió de l'exemple 1, ens permet treballar d'una manera senzilla l'amplitud d'atac i el canvi d'orientació (en situacions que eviten fer passades horitzontals).
L'estructura i el desenvolupament del joc compleixen amb tot el que necessitem per assolir aquest objectiu.
BIBLIOGRAFIA
Apunts de tàctica del curs de tècnic de futbol de 1r nivell de la FCF
Brüggemann, D. i Albrecht, D. Entrenamiento moderno del futbol. Capítol 2, capítol 3 (punts 2 i 3) i capítol 5, pàgines 61 a 95. Hispano Europea. Barcelona, 1993.
FCF, Apunts dels cursets d'aspirants a tècnics d'esport en futbol. Temes 2 i 8. FCF, Barcelona, 1998.
1 Fradua, L. i Figueroa, J.A. Construcció de situacions d'ensenyament per a la millora dels fonaments tècnico-tàctics individuals en futbol. Revista Apunts. Educació Física i Esports. Número 40, pàgines 27 a 33. INEFC. Barcelona, 1995.
Mayer, R. Not enough players? No problem. Revista Success In Soccer, núm.3 i 5 del 2000 i núm.1 i 2 del 2001. Success In Soccer. 2000/01.
Schaefer, F. Games in tight spaces. Revista Success In Soccer, núm.4 del 2000. Success In Soccer. 2000.
2 Wein, H. Fútbol a la medida del niño. Pàgines 39 a 44, 126 a 130, 179 i 188, 219, 223 a 250 i 305 a 326. RFEF. Madrid, 1995.
Andreu Vigo, 2006. Darrera versió maig de 2020